Començo la darrera tasca d’aquest blog. És curiós que sigui precisament sobre exàmens, ara que ja els tinc a sobre sense saber ni com ni perquè. Parlem d’exàmens llargs: estic agafant una costum estranya i una mica masoquista amb els exàmens de llengües. Com que fa dos anys que no n’estudio perquè la Lingüística no m’ho permet, cada juny des del de 2005 m’he presentat a algun d’aquests exàmens oficials maratonians: 2005 – CAE; 2006 – Certificat d’aptitud EOI anglès; 2007 – Certificat de cicle elemental EOI francès (del qual encara no tinc la nota). Tinc la sensació que és una bona manera d’obligar-me a mantenir algun tipus de contacte amb els idiomes que he estudiat i no sentir que els estic oblidant. Però per ser sincers, són un mala jugada més que no pas una mostra de la competència lingüística.
Aquests són, sens dubte, els exàmens més llargs que he fet mai. Tots ells (i també hi compto el PET i el FCE) m’han produït un mal de cap intens que no m’he pogut treure de sobre durant la resta del dia. Un examen és, per mi, una de les principals fonts d’estrès i neguit; aquests exàmens de certificat no són un examen, en són tres o quatre de seguits = triple estrès! I després suma-hi una altra mitja hora pel dia que has d’anar a fer la prova oral. Una de les deficiències del plantejament d’aquests exàmens és, per a mi, que el límit de temps no està ben calculat (o jo sóc molt lent, que també pot ser). Sobretot en el CAE, vaig tenir seriosos problemes per acabar a temps els exercicis de reading, i em vaig horroritzar a mi mateix veient-me obligat a emplenar més de 5 caselles de manera aleatòria sense ni tan sols haver llegit l’enunciat! Teòricament, no estan del tot mal plantejats: són vàlids perquè analitzen la producció lingüística dels estudiants i fiables perquè els resultats d’aquests tests corregits per ordinadors són pràcticament irrefutables. Però jo no estic tan segur que demostrin tot el que l'estudiant és capaç de fer amb aquella llengua.
Per mi, els exàmens més injustos que he fet mai són els de traducció. Ja sé que aquests no són exàmens de llengües, però alguna cosa hi tenen a veure. La Miren ja n’ha parlat en el seu blog i hi estic totalment d’acord. Hi ha coses que es poden avaluar amb una prova final, però la competència traductora no n’és una. Els exàmens que he fet a la facultat són el més allunyat d’una situació professional real de traducció. Hauria preferit haver de lliurar una traducció curta cada setmana i una de llarga com a projecte final que no pas haver de fer els exàmens tan horribles que he hagut de passar.
L’examen de llengües més important que he viscut mai va ser el CAE. Per mi era un repte personal molt important; amb ell m’havia de demostrar a mi mateix que no m’havia de sentir insegur mai més amb l’anglès perquè estava seguint el camí adequat i progressava com ho havia de fer. És l’examen d’anglès del nivell més elevat que he fet mai. Em vaig preparar tot sol per la prova amb els materials que em van deixar a l’acadèmia on havia estudiat anglès a la Seu, i realment ho vaig fer a consciència.
Els meus nervis quan es tracta d’afrontar un examen són d’allò més exagerats. Amb el temps i la pràctica (que cada cop és més extensa), han anat perdent força perquè vaig entenent que no obtenir els resultats esperats d’un exercici sovint injust per definició no és el pitjor que em pot passar a la vida. El que em fa posar més nerviós és la sensació que no seré capaç de recordar tots els conceptes en les preguntes més teòriques o que no tindré temps per respondre tots els exercicis (hi ha gent per qui això no és cap problema, però per mi sí que ho és!). El meu recurs contra els nervis: respirar profundament unes quantes vegades i mirar per la finestra buscant alguna cosa que em faci sentir més tranquil i segur (i em distregui una mica, de passada...). Alguna idea?
La veritat és que no sóc de tot dolent fent exàmens de llengües. Els exercicis d’opció múltiple, per exemple, no són només qüestió de coneixement, sinó també d’experiència i estratègia. Quan n’has fet molts, ja saps com va la cosa i a quines coses has d’estar atent per trobar la resposta.
No comments:
Post a Comment