Aules, companys i horaris

He estudiat llengües en moltes aules diferents, i de totes elles destacaria característiques positives i negatives. Crec que no he vist mai cap aula que pugui considerar l’aula més ben acondicionada possible; quan he estat en una aula amb una bona distribució, sovint ha esta una aula sense dotació dels aparells necessaris per fer exercicis amb enregistraments (tot i que és cert que la invenció dels radiocassets portàtils soluciona algunes mancances). També he vist aules dotades d’una quantitat de tecnologia tan gran que no hi ha cap format d’enregistrament audiovisual que no s’hi pugui reproduir, però aquestes han estat alhora aules amb una distribució del mobiliari més aviat poc efectiva. Només una aula de les que he visitat ho tenia gairebé tot: TV, reproductor de CD, DVD, cassette, un munt de materials i un mobiliari (taules i cadires) que es podien desplaçar fàcilment per la classe i col·locar de la manera més convenient a cada activitat. L’aula de la meva acadèmia d’anglès només tenia una pega: era en una planta baixa (com tota l’acadèmia, que era en un local comercial) i la paret que donava al carrer era tota de vidre (amb unes franges translúcides perquè no es veiés tot des de fora), de manera que des de dins se sentien tots els sorolls, crits i converses del carrer, a banda dels copets que els nens hi fumien obtenint una gran satisfacció que jo no podia entendre i que m’indignava. Sort que les classes eren d’allò més interessants i no parava molta atenció als sorolls del carrer.

En definitiva, una classe d’idiomes perfectament acondicionada ha de disposar de tots els aparells necessaris per als materials audiovisuals i ha de tenir una distribució mal·leable que permeti adaptar els pupitres a cada activitat (tot i que crec que la millor distribució és la del semicercle perquè permet a tots els estudiants veure’s tots els uns als altres i propicia la interacció en grup). A més, si està ben aïllada dels sorolls de l’exterior ja es tracta d’una aula Fantabulosa!

La relació amb els companys d’un curs d’idiomes (ara m’adono que sovint parlo només de L2, i és que, de fet, és el que més conec. A més, no crec que es puguin barrejar certs conceptes d’ensenyament d’L1 amb els d’ensenyament d’L2) és un punt importantíssim pel que fa a la motivació dels estudiants (una motivació que ja he dit que em sembla també vital). Amb les metodologies més comunicatives i els enfocaments més cooperativistes que estan ara en boga, la relació amb els companys és molt important. Cal sentir-se còmode i desinhibit dins el grup, capaç de fer el ridícul sense por i de treballar en grup amb qualsevol dels companys. Quan la bona relació s’estén fora de l’aula i el contacte i el bon rotllo es mantenen sovint això és molt més fàcil (sobretot per aquells que som més tímids i que ens costa més obrir-nos als altres). De fet, vull aprofitar per proposar una cerveseta al Flaherty demà, després de l’última classe de teoria. Amb el que hem treballat per aquesta assignatura ens ho mereixem, i l’experiència em diu que les relacions són molt més disteses a l’altra banda de la plaça Joaquim Xirau.

Jo recordo amb molta il·lusió el grup amb què anava a classe durant el meu intensiu d’estiu d’un mes a Anglaterra. El meu aprofitament de l’estada va ser tan alt, en part, perquè la nostra participació a classe era molt dinàmica i divertida i no sentíem vergonya de parlar els uns davant els altres.

He tingut dues experiències en cursos intensius de 20 hores setmanals amb classes tots els matins: una a Huddersfield i una a Dijon. Els dos van ser experiències molt enriquidores personalment i lingüísticament. Sempre recomanaria aquest tipus de cursos per perfeccionar qualsevol idioma, i la gran quantitat d’hores de classe no em sembla cap problema. Et fan concentrar-te molt en la llengua i t’obliguen a usar-la sovint alhora que et permeten avançar ens uns dies el que et podria costar setmanes en condicions normals en una escola d’idiomes amb 4 hores setmanals.

I ja que parlem dels horaris, defenso els matins per sobre de tot! És que jo necessito que m’obliguin a llevar-me aviadet... que tinc més aviat poca autodisciplina i als matins no hi ha qui em tregui d’entre els llençols. Si l’activitat comença aviat, després tinc tota la tarda per la resta de coses que hagi de fer, mentre que amb les classes per la tarda, no aprofito el matí perquè em llevo tard i he de treballar de nit, anar a dormir tard i tornar-me a llevar tard i... un peix que es mossega la cua!