Descriu el millor professor de llengües que has tingut mai i el pitjor. Per què els consideres el millor i el pitjor?
Crec que he tingut força sort amb els meus professors de llengua. Conservo bons records de gairebé tots. D’aquells que aprecio com a professors recordo que m’agradaven les seves classes perquè, tot i que els continguts fossin sempre un repte nou, el seu dinamisme i la passió per la llengua que traspuaven em feien tenir ganes d’aprendre’m la lliçó de memòria.
En canvi, sé que la raó per la qual la L.F. em va fer avorrir el francès va ser que tots érem conscient que ella no tenia cap interès en donar-nos aquella classes. Sabíem que tenia una aversió profunda i explícita per tots nosaltres, i el menyspreu que ens professava ens feia venir ganes de no assistir a les seves classes. De fet, encara li he sentit a dir algun cop recentment que no en suporta ni un de la nostra promoció. L’ambient de la classe era crispat i la seva actitud ben amarga. En aquelles condicions no es podia aprendre res. Només vam aprendre a desenvolupar alguna estratègia per poder aprovar l’examen que ens pensava posar.
La motivació dels estudiants es nodreix de moltes coses, però un interès personal especial i un professor dinàmic i apassionat per la seva matèria hi fan molt.
4 comments:
Què fort amb la profe de francès! COm pot ser aixó? A mi em va passar quan a la força tenia que cursar matemàtiques al primer de batxillerat. El professor comparava la nostre classe amb un altre de nois que estudiavan la rama de ciencies naturals. Erem un desastre, i sempre ens explicava quines coses tan complicades que podien fer a la altre classe... Aixó ja fa bastants anys, i aquel professor es va jubilar al acabar el curs que feiem. Pero - que una professora de francès arribi a despreciar tota una promoción, em sembla molt fort! I és clar que influeix molt a com es fan les classes
Pere,
Suposo que ja ho vau fer en el seu moment, però espero que tot això que expliques quedés reflexat a les enquestes que la universitat ens dóna l'oportunitat d'omplir al final del trimestre.
Aquestes enquestes són una de les poques vies que els estudiants tenim de comunicar les nostres percepcions sobre la docència rebuda als departaments! I, com a mínim a Humanitats, on jo estudiava abans, eren una eina molt eficaç :)
Pere,
jo també vaig patir les classes de la L.F. i estic totalment d'acord amb tu. De fet, a mi em va dir que odiava els estudiants de llengua C. En fi, hi ha d'haver de tot...I això per no parlar de la meravellosa experiència amb una altra professora de francès, la C.L...Tota una experiència! Sort que ja queda poc per acabar.
Gràcies pels comentaris a totes!
Ja ho veieu... estudiar llengües (i matemàtiques) no sempre és fàcil! Com dius tu Helena, sí que ho vam fer constar en les enquestes sobre la docència, i espero que servís d'alguna cosa. És l'únic moment en què la Universitat ens pregunta el que pensem sobre els professors (i últimament també sobre l'adaptació al pla Bolonya), i t'asseguro que les faig a consciència!
Post a Comment