Tuesday, April 17, 2007

primers passos...

Aquesta és la primera entrada del meu primer contacte amb el món dels blogs. He de confessar que mai m'havia despertat massa interès la idea de crear-me un blog, ja que sempre m'ha semblat més aviat pretenciós el fet de publicar les meves reflexions íntimes esperant que algú considerarà important llegir-ho. Tanmateix, tot sovint m'ha resultat estranyament divertit donar un cop d'ull als blogs dels altres i fer el xafarder sota la impunitat de la red, així que crec que hauré de canviar d'opinió sobre aquestes vitàcores virtuals. Fins i tot diria que aquesta assignatura serà l'excusa perfecta per trencar els meus prejudicis.

Tan bon punt tingui una estona, iniciaré les meves reflexions sobre l'assignatura. De moment, tanco la meva primera entrada amb una nova sensació estranyament divertida: em sento orgullós d'haver creat el meu primer blog!

7 comments:

Carlos ESPALLARGAS ALMEIDA said...

Yo también pensaba algo similar, pero ya es el segundo blog este año. La verdad es que lo que sí resulta enteresante es poder elegir las personas que pueden acceder al mismo, pues, hacer comentarios sin conocer a la persona me resulta muy extraño. Bueno, ya nos contarás...

Monica said...

Carlos - yo estoy en lo de los blogs por la sencilla razon de que me ahorro el escribir un monton de mails (cuando vives fuera de tu país realmente es una buena manera de informar a gente). Al final hasta te gusta que haya gente que entre aunque no los conozcas... Tengo un especie de registro en mi blog personal, i veo desde donde se conecta todas la personas que miran mi blog. Cuando alguien en Vic habia entrado (yo no conozco a nadie en Vic...) me produjo cierta curiositat...

Laura García Valero said...

Estoy de acuerdo contigo, el trimestre pasado hicimos un blog en un curso y, aunque el proyecto era una buena idea, finalmente nadie revisó los blogs de los otros y en realidad, sólo trabajamos para satisfacer un requisito escolar. Es rico interactuar de esta manera, además, ¿cuánto tiempo pasamos frente a una computadora? No cabe la menor duda, somos otra generación y lo que habrá de venir.

Jezabel said...

A mi em semblava una mica exhibicionista però ara m'està agradant molt. Per mi també es el segon blog en un any i és interessant veure que a la gent, al cap i a la fi, li agrada fer el "xafarder" com deies Pere i entrar al teu blog!

Cristina Borrell said...

Va Pere, posa-t'hi i delecta'ns amb les teves experiències lingüístiques! Diria que et dediques a ensenyar anglès a criatures, i que hi tractes sovint. Per què no ens en fas cinc cèntims?!

Pel que fa a la resta de posts...buff, això crea addicció, incita a la verborrea, et fa "perdre temps" vagant d'un bloc a l'altre i posant el nas a la vida de l'altra gent...

Gilmar Ayala Meneses said...

Hacer un blog es otra forma de conocerse y aprender. Además creo que cada día, mientras uno escribe en un blog, el conocimiento que emerge de éste se hace colectivo, gracias a los comentarios y las aportaciones de los demás. Felicidades por la creación de este tu primer blog.

SilviaPrieto said...

Hola Carlos!!!

Yo tenía otro blog asociado a mi otra dirección de hotmail (porque para este blog, como mi espacio es de msn, me he hecho otra dirección) y no escribía mucho, sólo ponía fotos. Ahora, estoy escribiendo un montón en mi nuevo blog porque tengo al motivación de que sé que siempre alguien me va a hacer un comentario y eso me hace muchísima ilusión, la verdad. Además también me gusta leer las experiencias y los pensamientos de los demás y ver que hay gente que cuenta unas historias súper interesantes.