expectatives sobre l'assignatura

Com a estudiant de la llicenciatura en Lingüística, vaig matricular aquesta assignatura perquè és troncal dels meus estudis. Tanmateix, no crec que això hagi d’excloure necessàriament (com es podria entendre de “La vas matricular perquè ‘tocava’ o tens algun interès especial?”) el fet que hi tingui algun interès especial. De fet, tinc la sensació que si no l’hagués hagut de cursar obligatòriament, hi hauria demanat una plaça de totes maneres. El tema m’interessa especialment perquè he tingut alguns petits contacte amb el món de l’ensenyament i he descobert com n’és d’apassionant aquest acte educatiu. La gratificació de veure que algú s’alegra d’haver descobert alguna cosa que tu li has ensenyat és molt gran! I alhora és apassionant descobrir com n’és de difícil mantenir l’atenció dels alumnes, la seva motivació el control de la classe quan el grup és gran. Crec que per això he titulat el meu blog el repte de l’ensenyament. Les meves experiències m’han fet adonar-me de moltes coses i han fet canviar la meva opinió sobre la figura dels docents en molts aspectes. He après a valorar molt més la dificultat de la seva feina i també a relativitzar la seva posició. No són parents llunyans d’Adolph Hitler (més endavant arribaré a la conclusió que abans pensava això perquè a l’escola primària vaig tenir una professora que segurament sí que n’era de parenta d’algun dictador), i tot i que tenen una autoritat dins l’aula, no són ni castigadors ni repressors ni tampoc els únics responsables del fracàs escolar i intel·lectual d’alguns.

Com que no només sóc en aquesta universitat com a estudiant de Lingüística sinó també de Traducció, crec que si no hagués decidit optar per la via de la simultaneïtat d’estudis i hagués seguit només amb els de Traducció, hi ha assignatures de la llicenciatura de Lingüística que hauria cursat com a lliure elecció. Definitivament aquesta n’és una. No descarto l’ensenyament entre les meves possibilitats professionals, però la meva experiència m’està demostrant precisament la meva manca d’experiència, i sento que en aquesta assignatura hi podria trobar mecanismes i informació per saber quina és la direcció més apropiada en cada moment dins i fora de l’aula. Una de les meves pors principals cada cop que m’he posat davant d’un grup (que han esta sempre d’edats infantils entre els 6 i els 12 anys, uns grups que no considero fàcils de portar) és el temor a no saber com controlar la situació, a perdre el control i a no poder captar l’atenció dels nens ni incentivar la seva motivació. Ja sé que aquest no és un curs de psicopedagogia infantil, però espero trobar-hi informació que m’ajudi en aquests aspectes.

M’agradaria que les sessions d’aquesta assignatura se centressin no només en la metodologia dins de l’aula sinó també fora de l’aula. Crec que la preparació d’una classe per part del professor és tan important com la seva capacitat de conduir la sessió, i espero que les dues facetes del docent es tractin a l’assignatura.

M’agradaria que a classe tractéssim les diverses escoles teòriques i pràctiques que hi ha hagut en el camp de l’ensenyament de llengües, que es presentessin les divergències principals entre l’ensenyament de primeres i segones llengües en funció de la combinatòria lingüística dels estudiants. Intueixo que no és el mateix ensenyar una llengua dins que fora del país on és nadiua, no tampoc ensenyar-la a persones per qui és primera o segona o segons si les finalitats de l’aprenentatge són més o menys específiques. En definitiva, espero rebre informació sobre com es resol tota aquesta complexitat situacional amb què es pot haver d’enfrontar un professor de llengua.

Tota aquesta informació crec que hauria de ser present a les classes magistrals, mentre que els seminaris potser s’haurien de dedicar més a la reflexió crítica en grup de les teories presentades a les classes magistrals. La idea que va sorgir a la primera sessió de seminari de preparar individualment una classe o una unitat didàctica i dur-la a terme en els seminaris em va semblar molt edificant, però sóc conscient que no és aquesta la finalitat de l’assignatura perquè no som en un curs de formació de professorat. Tot i que donaria suport a aquesta proposta, entenc que no es pugui dur a terme, però em guardo la idea!

PS: Moltes gràcies pels vostres comentaris al meu primer post! M'han fet molta il·lusió! Com has dit tu Cristina, això incita a la verborrea eh! Tinc més rotllo que una persiana!